La Rambla, BCNegra2022 i les seves rutes

Un dels Festivals consolidats d’hivern a Barcelona és el Festival literari de gènere negre: BCNegra

Sovint sota la perspectiva d’aquest gènere s’organitzen visites i rutes guiades basades en autors o llibres que participen en el certàmen.

La Rambla de Barcelona és un espai, que més enllà de ser una icona històrica i turística, ha format part de l’imaginari de múltiples relats del gènere negre. Per aquest motiu l’edició 2021, tot i que la pandèmia va provocar que fos una edició online, les Rambles de Barcelona foren l’eix temàtic de les Jornades.

Com a testimoni n’han quedat uns postcads que poden inspirar més d’una ruta a les Rambles per reviure el seu imaginari

L’edició 2022 està previst que es celebri del 3 al 13 de febrer de 2022.

En l’Any Fabra, l’IEC el recorda amb una exposició

Aquest any 2018 es celebra els 150 anys del naixement del filòleg Pompeu Fabra que va estar molt lligat a l’IEC. Alcover i Pompeu Fabra van treballar conjuntament per editar un seguit de Normes ortogràfiques que seran subscrites l’any 1913 per tots els seus membres (tret de Guimerà o altres figures destacables) i que esdevenen la base del català escrit modern tal com l’emprem avui en dia.

En aquest mateix sentit, l’any 1917 es publicà també el Diccionari Ortogràfic de l’Institut, que ha quedat irremeiablement lligat al director del projecte, Pompeu Fabra. Es tracta d’una obra molt completa i que es reedità amb freqüència fins a l’any 1937. Aquesta obra i d’altres són la base per a la publicació l’any 1932 del Diccionari General de la Llengua Catalana obra del mateix Fabra, i que ha estat adoptat com a normatiu.

L’Institut d’Estudis Catalans dedica una exposició recordant la seva vinculació amb la institució

Exposició ‘Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans’

L´exposició presenta documents i materials que l´Institut d´Estudis Catalans conserva, com ara una mostra de les 14.751 fitxes redactades a mà per Pompeu Fabra, destinades a l´elaboració del Diccionari general de la llengua catalana, publicat l´any 1932.

L´exposició ensenya també diversos actes en què Pompeu Fabra va representar l´IEC quan n´era el president, els indrets des d´on elaborava els materials que havien de desembocar en les seves obres i els reconeixements i homenatges que va rebre mentre va ser a l´IEC. També exhibeix les publicacions de l´època en què va ser a l´Institut i els nou volums que constitueixen les seves Obres completes (2005-2013), publicades sota la direcció de Jordi Mir i Joan Solà, amb la col·laboració de trenta especialistes i de la Universitat Pompeu Fabra i l´impuls de la Generalitat de Catalunya, i que recullen tota la seva producció en un total de deu mil pàgines impreses.

Exposició ‘Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans’

On? Institut d’Estudis Catalans

Gratuït

Fins el 31.12.2018 (data aproximada)

L’Acadèmia dels Desconfiats

Què era l’Acadèmia dels Desconfiats?

L’Acadèmia dels Desconfiats, o Acadèmia Desconfiada, fou una acadèmia de lletres que promovia l’estudi de la història, la llengua i la poesia catalanes. La fundaren l’any 1700 a Barcelona diversos erudits, el principal dels quals fou Pau Ignasi de Dalmases. Els altres membres foren Josep Antoni de Rubí i de Boixadors, Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós, Antoni de Peguera i d’Aimeric, Llorenç de Barutell i d’Erill, Francesc de Junyent i de Vergós, Josep d’Amat i de Planella, Alexandre de Palau i d’Aguilar, Francesc de Josa i d’Agulló, Josep de Taverner i d’Ardena, Agustí de Copons i de Copons, Felip de Ferran i de Sacirera, Josep Clua i Granyena, Josep de Rius i Falguera i Francesc de Sanç i de Miquel

L’Acadèmia dels Desconfiats va publicar l’obra Nenias reales a la mort de Carles II d’Espanya. Propicià la primera edició de les obres de Francesc Vicent Garcia (Barcelona, 1703), que conté un pròleg que discuteix el paper de l’Acadèmia. Foren membres de l’Acadèmia Josep Romaguera, fra Manuel de Vega i de Rovira i Joaquim Vives i Ximenes. El poeta, militar i estadista Joan de Gualbes i Copons, tot i no constar que en fos membre, hi va estar relacionat.^[4] Va poder celebrar les seves sessions fins al 1703. I com que la major part dels seus membres donaren suport a l’arxiduc Carles durant la Guerra de Successió, quan Felip V ocupà Barcelona el 1714 la va clausurar definitivament.^[1]

El seu testimoni fou recollit uns anys més tard, el 1729, per l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

(font: viquipèdia)